El meu cos està ajagut al llit, m’acabo de despertar, aviat sonarà el despertador del mòbil, ens aixecarem i anirem a esmorzar, al petit menjador d’aquest hotelet de la Via Reggio Emilia. La meva ment està, encara, en el país de Peter Pan, el país de Mai Més, o a “tres quarts de quinze” com deia el meu pare...

Que queda de tota aquella gent, que va viure en aquesta gran ciutat, de més de tres mil anys? Unes quantes runes, moltes esglésies i encara més tombes... El que queda de debò és el seu caràcter i esperit, transmès de generació en generació i les aportacions de raça rera raça que anat poblant la Ciutat Eterna. I si el esperit es perd? Que queda? Runes, esglésies i tombes...

L’Associació Cultural s’ha esdevenit un pal de paller per aglutinar l’esperit del meu poble, està aconseguint que les runes de la memòria i les tradicions que creiem ja perdudes en la tomba del passat tornin a la vida...

He vist plorar a veïnes, ja grans, del poble, aquestes festes... Al só de la jota i dels trabucs el dia de San Roc, poc es podien imaginar que aquesta generació “perduda” recuperes unes tradicions que elles van perdre, ja fa molts anys... Ves a saber els records que els li devien venir a la memòria. Potser de la seva infantesa llunyana?, Potser va reviure aquella carícia del seu pare? Que feia tants anys que no recordava...

Les runes, les esglésies i les tombes estan bé pels turistes, però l’esperit del poble sigui d’una ciutat gran com Roma o petita com Caseres és més important que totes aquestes pedres ben posades...

L’alarma del mòbil està sonant. Baixo es sec dels núvols... Hem d’anar a esmorzar...

RP 08-09-08