Article que es publicarà en la revista “La Cabana” de La Fatarella


Fibromiàlgia i transtorns afins.

Quan parlem de malalties crec necessari definir el concepte de salut segons la OMS (Organització Mundial de la Salut) que és: l'estat de complet benestar físic, mental i social i no només l'absència de malalties o afeccions. Aquesta definició inclou un component subjectiu important que s'ha de tenir en comte en la pràctica correcta de la medicina. És a dir la salut és una apreciació subjectiva de la persona .

En aquest article parlaré de quatre conceptes bàsics de les malalties de recent aparició com són la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la hipersensibilitat química múltiple, que per ser exactes aquesta última no està considerada com a tal perquè no hi han definits criteris per diagnosticar-la.

Totes elles tenen en comú que són de difícil diagnòstic, difícil tractament i una etiologia incerta.

La fibromiàlgia és una malaltia definida recentment, això no vol dir que no existís abans però fins que no s'han definit uns criteris mèdics pel diagnòstic no ha pogut estar qualificada de malaltia amb un tractament més o menys clar i efectiu.

Per diagnosticar la fibromiàlgia en un pacient ha de complir una sèrie de criteris clínics perquè en aquest moment encara no hi ha cap proba analítica o d'imatge que ens ajudi al diagnòstic, el que sí ajuda es la seva inexistència, és a dir que si hi ha una proba analítica o de imatge patològica pràcticament ens descarta el diagnòstic de la malaltia.

La síndrome de fatiga crònica es descriu com una sensació generalitzada de cansament o falta d'energia que no està relacionada exclusivament amb l'esforç, i es caracteritza per una fatiga invalidant greu i una combinació de quatre síntomes addicionals:

Abans de diagnosticar la síndrome s'han de descartar les causes mèdiques i psiquiàtriques, i la sintomatología ha de haver persistit al menys 6 mesos.

Tampoc hi ha cap proba específica pel seu diagnòstic.

La fatiga crònica idiopàtica es una variant de la síndrome que compleix tots els requisits de la fatiga crònica menys els quatre síntomes addicionals.

La hipersensibilitat química múltiple en aquest moment no està reconeguda com malaltia i és caracteritza per una exposició inicial a una substancia química generalment en concentracions altes (fase 1), i mesos més tard la substancia química a baixes concentracions provoca alteracions a diferents òrgans com pot ser els pulmons, sistema nerviós central, pell, musculo-esqueletic...(fase 2).

En aquestes malalties intervenen tant síntomes físics com psíquics així doncs el tractament es basa les dos vessants tant farmacològica com psíquica.

Hi han estudis que indiquen que la teràpia cognitiva conductual ajuda a millorar la sintomatologia del dolor crònic que en més o menys mesura hi ha en aquestes patologies, aquest tractament es basa en el canvi de conductes personals, i es portaran a terme en teràpia de grup que consten de 12 sessions conduïdes per personal sanitari en les que es demana una implicació i compromís per part del pacient amb l'objectiu de disminuir la sensibilitat al dolor.

El tractament de la fibromiàgia és l'únic d'aquestes malalties que ha estat provat científicament, en el qual s'utilitzen fàrmacs i la teràpia cognitiva conductual, i pel que diuen els malalts semblen tan efectives les mesures farmacològiques com las de psicoteràpia.

Com en la definició de salut és molt important l'apreciació subjectiva de la mateixa, és important treballar en el camp psíquic per millorar la qualitat de vida d'aquestes persones que les pateixen.

Dra. Rosa Martínez.